Malauradament hi han cançons que encara mantenen el seu significat.

L’estaca canvia conforme canvien aquells a qui deixem que dirigeixin les nostres vides, per això hem de continuar fent esforços continus perque tombi:

L’Estaca

Lluis Llach

L’avi Siset em parlava
de bon matí al portal,
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l’estaca
a on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l’estiro fort per aquí
i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.

Però Siset, fa molt temps ja
les mans se’m van escorxant
i quan la força se me’n va
ella es més forta i més gran.

Ben cert sé que està podrida
i és que, Siset, pesa tant
que a cops la força m’oblida,
torna’m a dir el teu cant

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l’estiro fort per aquí
i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.

L’avi Siset ja no diu res,
mal vent que se’l va emportar,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I, mantre passen els nous vailets,
estiro el coll per cantar
el darrer cant d’en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l’estiro fort per aquí
i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.

“We are a way for the cosmos to know itself. “
- Carl Sagan

Després dels problemes d’allotjament, Comunitatmicrobiana.tk (la web dels microbiòlegs de la UB) torna a funcionar amb normalitat, gracies als serveis de 000webhost.

Esperem que continuï així i no hi hagin més sorpreses d’aquest tipus .

Voldria aprofitar aquest espai per manifestar el més profund rebuig als fets succeïts aquest mati al rectorat de la UB, quan els mossos d’esquadra han desallotjat als estudiants que estaven tancats com a manifestació del seu rebuig a la manera en que s’està implantant l’anomenat “pla Bolonya“.

Considero que aquest desallotjament amb el vist i plau de l’equip rectoral és una mesura de repressió i no fa més que transmetre als alumnes el missatge de que no pinten res a la nostra universitat; missatge que també es va transmetre al claustre del 5 de març, on es va desestimar el referèndum de l’alumnat (a favor d’aturar el “pla Bolonya”).
Sembla que haguéssim tornat a passades èpoques fosques on la repressió era la norma i el suposat diàleg una pantalla de fum.
Ens han deixat clar que el “pla Bolonya” s’aplicarà si o si, i que no hi ha cap voluntat de diàleg o d’escoltar els alumnes, el major col·lectiu d’aquesta universitat. Sembla ser que els interessos polítics, i sobretot econòmics, darrera d’aquesta reforma són massa poderosos per deixar que la gent opini i s’hi oposi fent servir els seus drets. Sembla ser que ara ja no importat tant fer veure que estem en un suposat “estat democràtic”.

Avui sento vergonya de pertànyer a una universitat que tracta així als seus alumnes, amb repressió, amb indiferència, amb menyspreu per la seva opinió.

No a la mercantilització i elitització de la Universitat Pública

Aquí va una altra noticia que hauria d’anar a ComunitatMicrobiana.tk.
El passat 6 de març vam fer un sopar per acomiadar el Daisuke (lab. 6), ja que ha acabat el seu post-doc de 2 anys i torna al Japó.
Per recordar el sopar aquí resten les fotos:
….
Veure totes les fotos a flickr….

Donat que ComunitatMicrobiana.tk està fora de servei degut a la fallida de Lycos, de moment faré servir aquest blog per publicar algunes noticies que normalment publicaria a ComunitatMicrobiana.tk.

La primera d’elles és la disponibilitat de les fotos de la celebració de les tesis del Lluis i la Nerea (lab. 6), espero que us agradin:
….
Veure totes les fotos a flickr…

I aquí teniu el vídeo:

Quanta hipocresia a Espanya en relació amb les armes i les guerres…

Més informació a “Vidas Minadas”

A través del e-mail, m’ha arribat una curiosa protesta contra el rescat dels bancs pagat amb els diners de tots:

Estàs fart que et prenguin el pèl?
Estàs farta que sempre paguem els plats trencats els mateixos?
Esteu emprenyats perquè, a sobre, ajuden els bancs?
Estem disposats a permetre-ho?
Penja els teus pantalons amb les butxaques buides!

JO TAMBÉ ESTIC EN CRISI!!

http://www.jotambeesticencrisi.net

Després de que fonamental publiques una entrada referent a El Reno Renardo, amb el seu magnífic tema Camino Moria, he decidit posar per aquí el vídeo d’un altre gran tema d’aquest grup: Creci en los ochenta. Espero que us agradi, especialment si, com jo, sou dels que varem creixer als 80

La portaveu de la ja il·legalitzada ANB, Arantza Urkaregi, ho ha qualificat de decisió política que els jutges ja havien pres d’antuvi i ha dit que l’independentisme basc continuarà treballant per construir un País Basc lliure.

Més informació a: Indymedia

Aquest pasat cap de setmana la Belen va arribar als 30 anys, i com no, ho vam festejar.

A continuació queden les fotos que hi vaig fer:

….

I un vídeo:

Moltes Felicitats Belen!!

Aquest passat dissabte 19 de Juliol, a les 20:00, A Medianoche va presentar el seu primer CD al centre catòlic de l’Hospitalet de Llobregat.

A part d’un parell de temes en solitari, van tocar la resta dels seus temes amb l’acompanyament de bateria i baix, adaptats a un estil més rockero i festiu, tal com havien fet no fa gaire al Salamandra. I la veritat és que queda molt bé!

A continuació deixo unes quantes fotografies que vaig fer durant el concert:

….

I algun que altre vídeo:

A part d’això, teniu la seva web on podreu escoltar les seves cançons; i també podeu veure un vídeo i unes fotos que vaig fer quan van tocar a La Fàbrica.