Salut, i molta sort (la necessitarem…)

“La Llista de Sinde” recull un llistat de les pàgines web que s’han anat “autoinculpant” d’intercanviar cultura lliurement mitjançant la integració d’un cercador de descàrregues o un banner. El seu objectiu és respondre amb aquesta nova llista d’altres 200, 2.000 o 20.000 pàgines web que el Govern hauria també censurar per la mateixa raó: compartir cultura. Fins ara, els jutges sempre ens han donat la raó, però si el Govern aconsegueix poder tancar i bloquejar webs sense un judici previ, haurà d’anar també per totes les nostres.

Fins ara, la gent d’Hacktivistas ha presentat davant el ministeri d’Indústria la llista completa de webs que es van adherir a la iniciativa, en total més d’1.170 de tots els tipus i colors que l’Executiu hauria de tancar si finalment s’aprova la nova legislació “antipiratería”. Desgraciadament encara que aquesta iniciativa, igual que altres anteriors, hagi estat un èxit que deixa clar la disconformitat de milers de ciutadans envers l’ELS i l’absurd de la mateixa molt em temo que serà aprovada. Estem davant un altre cas de desconeixement absolut dels polítics respecte a Internet i de com els mafiosos de la indústria del copyright tenen un poder de pressió sobre els governs que s’escapa de tota lògica. I és que resulta absurd pretendre tancar webs sense ordre judicial simplement per “cometre el delit” d’enllaçar pàgines des d’on es pot fer una descàrrega; llavors, El Ministeri de Cultura desconnectaria a Google per enllaçar webs de descàrreges?

Cal continuar actuant com es pugui contra totes aquestes barrabasadas. Ara la xarxa actua, uneix-te!

És curiós com els partidaris del copyright hipercandadista denuncien l’explotació a la qual el programari lliure (diuen) sotmet als seus desenvolupadors, però a la vegada aplaudeixen l’explotació a la qual les revistes acadèmiques sotmeten als investigadors, les universitats, ia través d’elles , a l’erari públic. Scott Aaronson ha escrit una sàtira sobre com serien els editors de videojocs si fossin com les revistes acadèmiques (en anglés original, o traduida automàticament per google al català), en la qual s’explica clarament l’absurd de la situació actual en què els investigadors produeixen, seleccionen i editen el mateix contingut pel que després els toca pagar, perdent fins i tot el dret de distribuir les seves pròpies obres. Encara sort que el moviment Open Access proposa altres alternatives per a la distribució del coneixement (un altre enllaç en castellà).

L’estaca canvia conforme canvien aquells a qui deixem que dirigeixin les nostres vides, per això hem de continuar fent esforços continus perque tombi:

L’Estaca

Lluis Llach

L’avi Siset em parlava
de bon matí al portal,
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l’estaca
a on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l’estiro fort per aquí
i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.

Però Siset, fa molt temps ja
les mans se’m van escorxant
i quan la força se me’n va
ella es més forta i més gran.

Ben cert sé que està podrida
i és que, Siset, pesa tant
que a cops la força m’oblida,
torna’m a dir el teu cant

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l’estiro fort per aquí
i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.

L’avi Siset ja no diu res,
mal vent que se’l va emportar,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I, mentre passen els nous vailets,
estiro el coll per cantar
el darrer cant d’en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.

Si jo l’estiro fort per aquí
i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba
i ens podrem alliberar.